FRASSES

Primer Capítol

Primer Capítol

  A la Laia (la professora d'anglès):

- «Les dones atractives com tu acostumen a anar amb homes més madurs i experimentats.»

Al seu fill Bruno:

- «Quina merda d'adolescència és aquesta, en què un pare val el preu d'un mòbil?»

- «Mira Bruno, jo faig les classes així... i no vaig veure que als teus companys els molestés.»

- «Sí, Sí... Sóc complicat, però encara ho és més el món en el que vius, nen. Tot està fet una merda, però no vull que caiguis en la desídia, ni en el pessimisme. Vull que t'impliquis en les coses, que siguis crític amb el que t'envolta.»

- «Els adolescents també teniu pors. Voleu experimentar coses noves, però a la vegada esteu acollonits. sou com actors amateurs, abans de sortir a l'escenari per primer cop.»

- «Potser t'enamoraràs un dia i no seràs correspost. Així és la vida! No sempre agrades a qui t'agrada.»

- «El concepte normal ens pot portar a un debat interminable. Per tu què vol dir normal? Doncs mira, el que avui es considera normal, no ho era fa uns quants anys.»

A classe amb els seus alumnes:

- «Us he portat aquí perquè em sembla un lloc inspirador: la cuina podria ser el cervell de l'ésser humà.»

- «He estat callat per dues raons: Per pensar la resposta i per demostrar que quan un pensa, la gent el mira malament.»

- «Per què està tan mal vist pensar? No hauria de ser al revés? no és més censurable la gent que no reflexiona les coses?»

- «A la classe de filosofia podreu demostrar que sou animals racionals. A les altres assignatures podreu continuar essent animals i prou.»

Al professor de «lite», l'Eugeni:

- «Que Déu m'alliberi de ser ortodox.»

A l'Ivan Blasco (l'alumne que pateix agorafòbia):

- «Tu deus ser com aquells filòsofs cínics que creien que només podien aconseguir la virtut fora de la societat, oi? És que sóc professor de filosofia, saps?»

- «Quan Diògenes era esclau, el seu amo li va preguntar: tu què saps fer millor? Saps què li va contestar ell? Li va dir... Jo sé manar! I et mano que m'alliberis. Llavors l'amo li va concedir la llibertat i el va convertir en tutor dels seus fills.»

Segon Capítol

Als seus alumnes:

«Plató volia arribar al coneixement veritable, a l'essència de les coses, es diu que una vegada va definir essencialment l'home: 'animal bípede sense plomes', però va haver de canviar aquesta definició perquè Diògenes va treure les plomes a una gallina.»

«Des de quan la gent de la vostra edat fa només el que està permès?»

A la Laia (la professora d'Anglès):

«Per mi només hi ha infidelitat, si hi ha enamorament i no és el cas Laia, tu no estàs enamorada de mi. Va ser sexe i prou, però et va agradar, eh?»

«Ai, la culpa, la culpa, la culpa... deixa estar la culpa judeocristiana. Tu t'ho vas passar bé? Sí o no? Vols que quedem?»

A en Pol (Carlos Cuevas):

«Que les coses siguin d'una manera, no vol dir que no es puguin canviar.»

Al seu fill, en Bruno:

(Després de ser pillat tenint sexe amb la profe d'anglès, la Laia): Vols fuet?

Li regala un llibre: «En aquest llibre, Plató descriu moltes maneres d'estimar.»

A l'Ivan Blasco (el noi que pateix agorafòbia):

«Ivan, mira'm. Jo et trauré de la caverna.»

Al públic del certament literari:

«Només vull dir que aquest poema no només l'ha escrit el Bruno, el vam escriure entre tots els alumnes de la classe dels Peripatètics que van accedir a la meva proposta i vam aprendre dues coses: a treballar en grup i el gust per l'escriptura. I els vull felicitar perquè han sabut guardar un secret.»

A en Toni, el director:

Referint-se al concurs literari: «Tan tranquil que només es presenten 10 alumnes de més de 300. I saps per què? Perquè creuen que no són capaços d'escriure, perquè ningú els ha posat el nervi a dins.»

Tercer Capítol

Als alumnes:

«Com han arribat els rics i els poderosos a ser on són? Són més intel·ligents? Més guapos? Res d'això! Maquiavel diria, simplement, "són més malvats. Si vols tenir èxit a la vida, aleshores trepitja els altres, podràs assolir l'èxit… de manera poc honrosa, però no passa res mentre arribis on vols arribar".»

«Tocarem tot el temari, no patiu! Però a la meva manera… M'agrada citar altres pensadors, encara que no hi apareguin. Per tant, podeu agafar el temari i, com que als lavabos d'aquest institut hi falta paper, el podeu fer servir per eixugar-vos el cul.»

«Maquiavel diu les coses tal com són: "la força és la força, la violència és la violència i la mentida és la mentida i que tampoc cal dissimular-ho amb ideals massa bonics […] En definitiva, Maquiavel defensa el mal per salvar l'Estat".»

A en Gerard, quan va a buscar consell per seduir la Mònica:

«Sí, dubtes de filosofia, no sobre com sucar el xurro.»

«T'has atrevit a demanar consell a un professor per lligar, t'ajudaré amb la Mònica.»

A en Bruno, el seu fill:

«N'estic fart de tu, nen! Estàs ficat en una hormona gegant que no et deixa pensar. Vols anar a Roma? Doncs fot el camp i deixa de tocar-me els collons.»

A l'Ivan Blasco:

«Està bé, ja veig que vols viure com un surfista de Malibú, però amb guarro. Bosses de patates obertes, peles de pipes, un entrepà mossegat… com deia Heràclit: "tot està en moviment", i aquella pela de taronja, d'aquí a uns mesos haurà creat un ecosistema. I aquest Kleenex? Que has estat mirant porno? Resulta que a mi m'agrada la netedat. Espero que acceptis les meves rareses.»

«Aquí a fora hi ha el món dels vius. No oblidis que tu també en formes part. Un dia o altre hi hauràs de tornar. Quantes vides et penses que tens tu? Això no és com els jocs de la Play, que si et maten tens més vides… Aquí, només tens una vida.»

«Ets un manipulador, m'agrades.»

Quart Capítol

Als seus alumnes:

- Per Aristòtil, la recerca de la felicitat era la finalitat de la vida.

- Per Aristòtil, la felicitat no és un estat, és una activitat. Només és al final de la vida que pots dir si has estat feliç, o no. Si voleu ser feliços, Aristòtil us diu que us ho heu de «currar».

A en Joan:

- La Justícia és un terme mitjà entre dos extrems. Cada extrem és la injustícia. Tan injust és que cometis una injustícia amb algú com permetre que algú cometi una injustícia amb tu. Al mig hi ha la justícia i sense justícia no hi ha Eudaimonia.

A en Gerard:

- I ara vés-ten que ja tinc prou dosi d'adolescència per avui.

A la Gina:

- Vaja, veig que he passat de ser un professor brillant a un impresentable.

- Tens un paper? És el meu mòbil, si tens cap altra queixa em truques, així el Gerard no et veurà per aquí.

- Saps què passa? És que hi ha una tendència generalitzada a no expressar el que pensem. Jo me la salto. Em dónes morbo. És que la vida podria ser molt més senzilla, si no ens entestéssim a complicar-ho tot. Hi ha persones, moltes persones, que s'agraden i no s'ho diuen mai. Per què no reconeixes que jo també t'agrado?

- Seguint el meu estil atrevit, et vull dir una cosa: m'atraus molt. Tinc molt de morro, sí, ja... ja ho sé. Qualsevol lloc és bo per dir-te que m'agrades, no?

A la Carmina Calduch:

- Tens els ous d'un oficial Prussià.

Cinquè Capítol

Als seus alumnes

«És que heu fet una merda d'exàmens deixebles meus, no us mereixeu el nom de peripatètics.»

«El filòsof que us presento ara, aquest sí que és un dels grans, Sòcrates. Aquest sí que us farà trempar.»

«Us està bé el que els vostres pares us han inculcat creient que és el millor per a vosaltres? No deixeu que ningú us imposi la manera de pensar, ja sou prou grans per pensar per vosaltres mateixos.»

«Fa més de 2000 anys que el Poder ens diu el que hem de fer i el que hem de pensar. Ens volen submisos i silenciosos. Doncs que se'n vagin a la merda!»

A en Gerard

«No em tornis a fotre que Aristòtil era el pare de Plató, home.»

A en Joan

«Val la pena que t'hagis sacrificat per mi?»

«Tu ets com aquest bitllet, per molt que et trepitgin i et matxaquin, tu vals el mateix i jo crec que vals molt! Ets un heroi grec, Joan! Per tu sacrificaria 10 bous i organitzaria uns jocs olímpics per tota la polis.»

A la Míriam

«I tu, Míriam? T'has vist? De casa al bar, del bar a casa, fas alguna cosa més al llarg del dia? A part de lamentar-te i treballar? Ets una ànima en pena! Tu i jo som l'únic que té l'Ivan. O som positius tots dos i confiem en ell o d'aquí a un any estarem tenint la mateixa conversa. Estàs aïllada, estàs tancada en la teva feina. Però collons, si ets una dona molt guapa, si et podries menjar el món. L'Ivan ha de veure que també et dediques a cuidar-te. Distreu-te una mica, surt! Tu també t'ofegues aquí a casa. Allibera't del teu fill. L'Ivan se sentirà més fort i t'asseguro que acabarà venint tot sol, cada dia, a l'institut.»

A la Gina

«Encara que no accepti la teva ingerència, em continues donant morbo.»

«Acabo de veure un peix que és clavat al teu fill. Prim, mogudet i amb cara de 'tot em va fatal'.»

«El que no està bé del cap és el teu ex que et va deixar per una altra.»

«Els homes som com llops, sempre fotem la mateixa olor, tots!»

A l'Ivan Blasco

«Tot això està molt bé, Ivan, però ets un covard. Has de sortir al carrer i enfrontar-te a aquesta realitat. Des d'aquí a dins no podràs fer res per canviar el món.»

«Què vols? Vols fer-te gran aïllat de la societat com el Kaspar Hauser? O com les bèsties que creixen dins les gàbies?»

«La teva mare prefereix que et quedis aquí, a la cova, tancadet. Que no li passi res, pobret. A mi no em fas pena! Ivan, com més esperis a sortir al carrer, més por tindràs.»

Al Toni, el director de l'Institut.

«Però què estem fent amb l'ensenyament, Toni? Fa molts anys que em dedico això; què collons ha passat que ara els pares s'atreveixen a dir-li al professor com ha de fer la classe o quina nota ha de posar? si algun dia agafo la baixa, no serà pels alumnes, serà pels pares. És que n'hi ha per cagar-s'hi.»